Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 7 de maig de 2017

Shakespeare - Ricard III


William Shakespeare (1564-1616)
Ricard III (fragment)

Now is the winter of our discountent,
Made glorious summer by this sun of York;
And all the clouds that lour'd upon our house
In the deep bosom of the ocean buried.
Now are our brows bound with victorious wreaths;
Our bruised arms hung up for monuments;
Our stern alarums changed to merry meetings,
Our dreadful marches to delightful measures.
Grim-visaged war hath smooth'd his wrinkled front;
And now, instead of mounting barded steeds
To fright the souls of fearful adversaries,
He capers nimbly in a lady's chamber
To the lascivious pleasing of a lute.
But I, that am not shaped for sportive tricks,
Nor made to court an amorous looking-glass;
I, that am rudely stamp'd, and want love's majesty
To strut before a wanton ambling nymph;
I, that am curtail'd of this fair proportion,
Cheated of feature by dissembling nature,
Deformed, unfinish'd, sent before my time
Into this breathing world, scarce half made up,
And that so lamely and unfashionable
That dogs bark at me as I halt by them;
Why, I, in this weak piping time of peace,
Have no delight to pass away the time,
Unless to spy my shadow in the sun
And descant on mine own deformity:
And therefore, since I cannot prove a lover,
To entertain these fair well-spoken days,
I am determined to prove a villain
And hate the idle pleasures of these days.
Plots have I laid, inductions dangerous,
By drunken prophecies, libels and dreams,
To set my brother Clarence and the king
In deadly hate the one against the other:
And if King Edward be as true and just
As I am subtle, false and treacherous,
This day should Clarence closely be mew'd up,
About a prophecy, which says that 'G'
Of Edward's heirs the murderer shall be.
Dive, thoughts, down to my soul: here
Clarence comes.

[Act I, Scene 1]


* * *

Ara l’hivern de nostra desplaença
pel sol de York s’ha fet istiu de glòria,
i tots els núvols que la nostra casa
afeixugaren, en el pit profund
de l’oceà estan enterrats. Cenyeixen
nostres fronts, ara, les victorioses
garlandes, i les nostres armadures
abonyegades pengen com trofeus;
nostres alarmes bròfegues es tornen
reunions alegres; nostres marxes
temibles són cadences delitoses.
El rostre abominable de la guerra,
llis de front, ara en lloc d’anar a cavall
d’agualdrapats corsers espaordint
l’esperit dels temibles adversaris,
cabrioleja de cambres femenines
sota les gràcies del lasciu llaüt.
Però jo, no cridat a tals platxeris
ni a fer cort a un amorós mirall;
jo, estampat rudement i sense aquella
majestat de l’amor fatxendejaire
davant l’errívol moure’s d’una nimfa,
i que tot bell acord en mi s’estronca,
privat d’encís, per àvola natura,
deforme, inacabat, i abans de temps
enviat a aquest món on es respira,
com qui diu a mig fer, tan mal guarnit,
tan mal girbat de tot arreu, que els gossos
em lladren quan m’aturo vora d’ells;
i bé!, jo que en el fluix i en l’aflautat
moment de pau, no tinc altres delícies
matant el temps, sinó espiar-me l’ombra
al sol i comentar la meva pròpia
deformitat, i que, per tant, no puc
ser l’amador d’uns ben parlats moments,
he decidit portar-me com un brètol,
i odiar els plaers frívols d’aquests dies.
Jo, per conxorxes, per induccions
perilloses, i somnis i falòrnies,
i profecies de begut, al rei
i a Clàrence, germà meu, els he portat
a sentir un odi a mort l’un contra l’altre.
I si el rei Eduard és just i digne
com jo sóc fals, subtil i traïdor,
avui empresonat deu ésser Clàrence
per raó d’una profecia, que
diu que J serà aquell que assassini
d’Eduard els hereus. Oh, pensaments,
cabusseu-vos al fons de la meva ànima!
Aquí ve Clàrence.

[Versió de Josep M. de Sagarra]



Look, what is done cannot be now amended:
Men shall deal unadvisedly sometimes,
Which after hours give leisure to repent.
If I did take the kingdom from your sons,
To make amends, Ill give it to your daughter.
If I have kill'd the issue of your womb,
To quicken your increase, I will beget
Mine issue of your blood upon your daughter
A grandam's name is little less in love
Than is the doting title of a mother;
They are as children but one step below,
Even of your mettle, of your very blood;
Of an one pain, save for a night of groans
Endured of her, for whom you bid like sorrow.
Your children were vexation to your youth,
But mine shall be a comfort to your age.
The loss you have is but a son being king,
And by that loss your daughter is made queen.
I cannot make you what amends I would,
Therefore accept such kindness as I can.
Dorset your son, that with a fearful soul
Leads discontented steps in foreign soil,
This fair alliance quickly shall call home
To high promotions and great dignity:
The king, that calls your beauteous daughter wife.
Familiarly shall call thy Dorset brother;
Again shall you be mother to a king,
And all the ruins of distressful times
Repair'd with double riches of content.
What! we have many goodly days to see:
The liquid drops of tears that you have shed
Shall come again, transform'd to orient pearl,
Advantaging their loan with interest
Of ten times double gain of happiness.
Go, then my mother, to thy daughter go
Make bold her bashful years with your experience;
Prepare her ears to hear a wooer's tale
Put in her tender heart the aspiring flame
Of golden sovereignty; acquaint the princess
With the sweet silent hours of marriage joys
And when this arm of mine hath chastised
The petty rebel, dull-brain'd Buckingham,
Bound with triumphant garlands will I come
And lead thy daughter to a conqueror's bed;
To whom I will retail my conquest won,
And she shall be sole victress, Caesar's Caesar.

[Act IV, Scene IV]


* * *

Bé, mireu, allò
que està fet, ja no pot esmenar-se.
De vegades l’irreflexiu fa coses
que hores després li lleu de penedir-se’n.
Si el regne jo he robat als vostres fills,
ho esmenaré donant-lo a vostra filla.
Si he assassinat llavor del vostre ventre
per animar vostra posteritat,
engendraré fruit meu de vostra sang
sobre la vostra filla. No és més fluix,
en amor, el nom d’àvia, que el dolcíssim
títol de mare. Seran com fills vostres,
d’un graó més avall, però ben bé
amb tot el vostre tremp i amb la sang vostra.
Seran els brots d’unes mateixes penes,
llevat d’una nit sola de gemecs,
que ella suportarà i farà de torna
d’iguals dolors que vós li dedicàreu.
Vostres infants us han estat la rèmora
de vostra joventut; els meus seran
el confort de la vostra maduresa.
La pèrdua que sentiu és un fill rei,
i per tal pèrdua vostra filla és reina.
No puc donar-vos compensacions
com voldria; accepteu les gentileses
que em són possibles. Dorset, vostre fill,
que amb ànima esverada mena el pas
descontent sobre terra forastera,
aquest bell casament el cridarà
de pressa a casa, promogut a alçàries
i a fortes dignitats; i el rei que digui
esposa a vostra generosa filla,
al vostre Dorset familiarment
dirà germà. Mare d’un rei encara
sereu vós, i les runes d’unes èpoques
de misèria, repararan una doble
riquesa benestant. Què! Encara us resten
molts dies bons a contemplar. Les líquides
gotes de plor que haveu vessat, tornades
perles orientals amb un escreix
de vint vegades de felicitat,
deixaran molt enrere vostre penes.
Vés, doncs, mare, a cercar la teva filla;
fes ardida amb la teva experiència
la seva ruborosa joventut;
prepara-li l’orella, perquè escolti
el discurs del galant, i al seu cor tendre
abranda-hi tu la flama ambiciosa
de la sobirania. I assabenta
la princesa d’aquestes dolces hores
silencioses de la conjugal
alegria. I quan hagi dat un càstig
amb el meu braç a l’esquifit rebel,
a aquest cervell-atalossat de Buckingham,
bo i coronat de triomfals garlandes
tornaré, i portaré la teva filla
al llit d’un vencedor, i allà cedir-li
jo vull tot el meu guany de la conquesta,
i ella serà només victoriosa,
i serà de debò el Cèsar del Cèsar.

[Versió de Josep M. de Sagarra]


Vet ací dos monòlegs de la tragèdia Vida i mort del rei Ricard III, una de les més emblemàtiques del seu autor. El primer és l'escena inciial, on el personatge es presenta en tot el seu cinisme. En el segon fragment, el del quart acte, Ricard III, duc de Gloucester (que ja ha fet assassinar el príncep de Gal·les, Eduard de Lancaster, i s’ha casat amb la seva vídua, Ann Neville), ha fet matar també el seu propi germà, el duc de Clarence, que el precedia en la línia dinàstica. Un cop mort el seu germà, el rei Eduard IV de York, i havent estat eliminat ja Clarence, Ricard és nomenat Lord Protector (regent) durant la minoritat del jove rei, el seu nebot Eduard V. Però ben aviat el regent fa assassinar el petit Eduard V juntament amb el seu altre germà, Ricard, tots dos nebots seus, i es fa proclamar rei d’Anglaterra. Fet això, fa córrer la veu que la seva esposa Ann pateix una greu malaltia i la rebutja; llavors crida la seva cunyada Isabel Woodville, vídua d’Eduard IV i mare dels dos nens assassinats, Eduard V i Ricard, i li demana amb les paraules que hem vist que convenci la seva filla gran, de nom també Isabel, perquè es casi amb ell. D’aquesta manera, Ricard pretén legitimar la seva usurpació casant-se amb la seva neboda, filla i germana dels dos últims reis morts. Naturalment, la reina Isabel Woodville no hi està d’acord: tots dos mantenen un tens diàleg en què ella retreu a Ricard els seus horribles crims, mentre ell, cínicament, li repeteix que, d’allò que ja està fet, tal dia farà un any, i que si ella ja no regna (perquè el seu marit ha mort) ni és mare de rei (perquè ell mateix li ha fet matar els dos fills), almenys serà àvia del rei que Ricard pensa engendrar amb Isabel, filla d’ella i neboda d’ell.

Abans, hi ha hagut una altra escena extraordinària, en què debaten amb retrets creuats les “quatre reines”: Margarida, vídua d’Enric VI de Lancaster, assassinat per Eduard VI de York; lady Ann Neville, vídua del príncep Eduard, assassinat per Ricard de Gloucester, i ara esposa d’aquest; Isabel Woodville, vídua d’Eduard IV i mare d’Eduard V i del jove Ricard, tots dos assassinats per Ricard III; i la duquessa de York, mare de Ricard III (i també d’Eduard IV i de Clarence). Aquest galimaties històric té lloc en el marc de la “guerra de les Dues Roses” (guerra civil entre dues branques dels Plantagenet: els Lancaster contra els York) que va acabar, com és sabut, després de la mort de Ricard III amb l’arribada al poder d’Enric VII, duc de Richmond, de la dinastia dels Tudor, en temps dels quals escriví Shakespeare.


Ricard III ha estat traduït al català per Josep M. de Sagarra, per Salvador Oliva i per Joan Sellent, i reesentat pels millors actors de l’escena mundial; recordem, entre tots, el gran Lawrence Olivier, que també la portà al cinema el 1955, així com Richard Loncraine, que fa de l’usurpador un neonazi modern (1995); també sir Alec Guinness, el francès Gérard Phillippe, i molts d’altres. Actualment, del 4 de maig a l’11 de juny, la interpreta al Teatre Nacional de Catalunya el gran Lluís Homar, acompanyat, entre altres, per Carme Elias, Julieta Serrano, Joel Joan i Roger Casamajor, dirigits per Xavier Albertí; la versió és la de Joan Sellent. Encara no l’he vista —aviat, aviat—, però no dubto que valdrà molt molt la pena: us la recomano d’avançada.



Imatges: El rei Ricard III, anònim del segle XVI, a la National Portrait Gallery de Londres. Primer foli de l'edició de l'obra (1623). Imatges de les pel·lícules de Lawrence Olivier i de Richard Loncraine, amb Ian McKellen de protagonista; i de Lluís Homar actualment al TNC (baixades d’internet).

2 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt com tradueix Salvador Oliva, no crec pas que Joan Sellent el superi mai. Vaig anar a veure Nit de reis traduït per algú que no era Oliva i em va deixar indiferent, cosa que no m'havia passat amb la mateixa obra traduïda per ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És qüestió de gustos, a mi m'agraden tots tres: Sagarra, Oliva i Sellent. I si hagués de triar, em quedo amb Sagarra, tot i ser el que tradueix més lliurement. Jo vaig veure 'Nit de Reis' en italià a Roma quan em vaig casar ('La dodicesima notte', no sé en versió de qui) i la musicalitat de l'italià va fer que m'encantés.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.